La deshumanització de l'Europa fortalesa i el nou
municipalisme davant la crisi dels refugiats (Comunicat de l’Eix de
"Migracions" de "Barcelona En Comú").
El discurs que justifica
la barbàrie és "a Europa no hi caben
tots", un discurs que no fa més que reafirmar l'egoisme europeu,
perquè "a Europa no arriben
tots". De fet, els Estats com el Líban i Jordània ja han rebut més de
3 milions de refugiats sirians; i aquesta "Europa
que no caben tots" s'oblida que fa no molts anys la població europea
també va fugir de la guerra i de la fam cap a un sud humà i solidari amb ells.
Però a més la frase que justifica la barbàrie omet intencionadament que a
Europa hi ha "altres que si hi
caben". La llibertat de circulació de béns i mercaderies, i de
capitals és protegida i l'arribada de persones que signifiquin diners ja sigui
en forma de turistes o de negocis és benvinguda. Els governs europeus dissenyen
tot tipus de polítiques perquè el capital global s'instal·li a Europa i al món "dels altres que si acabin"
qualsevol restricció és vista com un atemptat a la llibertat doncs els guanys,
aquests si, són globals.
Aquest mateix discurs
confon intencionadament un dret humà a protegir la vida amb la fal·làcia del "efecte crida" cap a Europa.
L'efecte crida no existeix, entre altres perquè el 86% dels refugiats són acollits
pels països del sud i perquè la raó per la qual fugen no és altra que la guerra
instal·lada en els seus països. De fet, sis de cada deu persones de les que han
arribat a Europa per la Mediterrània en el que va de 2015 vénen de països en
els quals les violacions de drets humans són constants. Les polítiques europees
no creen un efecte crida, per contra ha estat la política exterior, militar,
comercial i diplomàtica de la Unió Europea la que ha participat activament en
crear i intensificar les situacions de guerra.
I quan a Europa algunes
consciències semblen commoure perquè el drama humà és immesurable llavors es
parla de la "lluita contra les
xarxes de tràfic". Però, novament aquest discurs és pervers i trampós
perquè utilitza l'argument dels drets humans per reduir les polítiques de
migració i asil a polítiques de "lluita
contra les xarxes" i d'aquesta manera no haver de parlar de polítiques
d'acollida. En la doble moral d'aquest discurs s'omet intencionadament que les
xarxes existeixen perquè els murs a Europa són cada vegada més alts i una
qüestió de drets humans es redueix, amb una naturalitat sorprenent, a un tema
de persecució policial de les xarxes de tràfic de persones, és a dir a una
qüestió de política criminal. Amb la gran paradoxa que, aleshores, la lluita
contra les xarxes es tradueix en més flotes marítimes, més policies de
fronteres i més repressió.
Enmig de tanta desolació
i inhumanitat, la declaració de Barcelona com a ciutat acollidora de refugiats
mostra l'altra cara: la de ciutadans i ciutadanes compromeses amb els drets
humans i disposades a protegir la vida de les dones, homes, nenes i nens que
fugen de la guerra. La iniciativa de la xarxa de ciutats refugi obre els llums
d'esperança cap a la transformació de l'Europa Fortalesa i suposa una resposta
global a la crisi. La declaració de Barcelona i la iniciativa de la xarxa de
ciutats és un pas més cap a la reconstrucció del municipalisme transformador
disposat a protegir la vida i els drets humans.
Font
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada