Per una xarxa de ciutats-refugi per als exiliats. #CiutatRefugi

La deshumanització de l'Europa fortalesa i el nou municipalisme davant la crisi dels refugiats (Comunicat de l’Eix de "Migracions" de "Barcelona En Comú").

En el món d'avui, el dret humà a migrar i a protegir la vida s'ha convertit en una estadística que compte els morts per desenes i centenes. Cada dia assistim atònits davant el nombre creixent de persones que es deixen la vida intentant travessar les fronteres d'una Europa entestada a fer-les impenetrables. Murs cada vegada més alts, amb filferro de pues i concertines; flotes marítimes de ràpida resposta idees per Frontex per evitar que els migrants arribin a terra; agents de fronteres fredament entrenats per repel·lir tot el que tingui forma humana. La política migratòria actual és la política de sembrar la por al cos del migrant i refugiat; i també a la ciutadania, generant una barrera psicològica entre un “nosaltres” i els “altres”. El Dret a la Vida queda diluït entre arguments egoistes que no fan sinó confirmar la condició narcisista i prepotent d'una Europa Fortalesa que considera a les persones en tant que són beneficioses per al nostre funcionament, per al nostre benestar. Els governs d'Europa han decidit construir una Europa Fortalesa i blindar de qualsevol mostra que signifiqui humanitat, solidaritat o justícia.

El discurs que justifica la barbàrie és "a Europa no hi caben tots", un discurs que no fa més que reafirmar l'egoisme europeu, perquè "a Europa no arriben tots". De fet, els Estats com el Líban i Jordània ja han rebut més de 3 milions de refugiats sirians; i aquesta "Europa que no caben tots" s'oblida que fa no molts anys la població europea també va fugir de la guerra i de la fam cap a un sud humà i solidari amb ells. Però a més la frase que justifica la barbàrie omet intencionadament que a Europa hi ha "altres que si hi caben". La llibertat de circulació de béns i mercaderies, i de capitals és protegida i l'arribada de persones que signifiquin diners ja sigui en forma de turistes o de negocis és benvinguda. Els governs europeus dissenyen tot tipus de polítiques perquè el capital global s'instal·li a Europa i al món "dels altres que si acabin" qualsevol restricció és vista com un atemptat a la llibertat doncs els guanys, aquests si, són globals.

Aquest mateix discurs confon intencionadament un dret humà a protegir la vida amb la fal·làcia del "efecte crida" cap a Europa. L'efecte crida no existeix, entre altres perquè el 86% dels refugiats són acollits pels països del sud i perquè la raó per la qual fugen no és altra que la guerra instal·lada en els seus països. De fet, sis de cada deu persones de les que han arribat a Europa per la Mediterrània en el que va de 2015 vénen de països en els quals les violacions de drets humans són constants. Les polítiques europees no creen un efecte crida, per contra ha estat la política exterior, militar, comercial i diplomàtica de la Unió Europea la que ha participat activament en crear i intensificar les situacions de guerra.

I quan a Europa algunes consciències semblen commoure perquè el drama humà és immesurable llavors es parla de la "lluita contra les xarxes de tràfic". Però, novament aquest discurs és pervers i trampós perquè utilitza l'argument dels drets humans per reduir les polítiques de migració i asil a polítiques de "lluita contra les xarxes" i d'aquesta manera no haver de parlar de polítiques d'acollida. En la doble moral d'aquest discurs s'omet intencionadament que les xarxes existeixen perquè els murs a Europa són cada vegada més alts i una qüestió de drets humans es redueix, amb una naturalitat sorprenent, a un tema de persecució policial de les xarxes de tràfic de persones, és a dir a una qüestió de política criminal. Amb la gran paradoxa que, aleshores, la lluita contra les xarxes es tradueix en més flotes marítimes, més policies de fronteres i més repressió.

Enmig de tanta desolació i inhumanitat, la declaració de Barcelona com a ciutat acollidora de refugiats mostra l'altra cara: la de ciutadans i ciutadanes compromeses amb els drets humans i disposades a protegir la vida de les dones, homes, nenes i nens que fugen de la guerra. La iniciativa de la xarxa de ciutats refugi obre els llums d'esperança cap a la transformació de l'Europa Fortalesa i suposa una resposta global a la crisi. La declaració de Barcelona i la iniciativa de la xarxa de ciutats és un pas més cap a la reconstrucció del municipalisme transformador disposat a protegir la vida i els drets humans.

 Font